Considero que el meu paradigma és i ha sigut el presagi producte, el motiu pel qual s'arrela a records d'infància on m'agradava mirar els llibres que tenia que llegir el meu germà, cinc cursos més grans que jo, escoltar programes i tertúlies a la televisió d'interès actual...sempre m'ha agradat el coneixement i el meu desenvolupament intel·lectual en base el mateix.
Penso que el coneixements és un dels valors més preuats que ens ha donat la nostra Terra, per això intento cultivar-me dia rere dia, no tant sols a nivell inte3llectual, si no a nivell personal. Crec que l'obtenció de coneixements sense reflexions constants dels mateixos careixen de pes per si mateixos.
Per aquest enamorament al coneixement, estic enamorada de les persones i el món que m'envolta, trobo que en ells puc trobar les respostes que em sorgeixen rere dia sobre la meva identitat personal, professional, etc. M'agrada conèixer el altre i que em coneguin, d'aquesta coneixença es generen nous coneixements enriquidors per a qualsevol persona, del i amb el coneixent anem creant la nostra identitat.
Totes aquestes idees i sentiments que sento tan profunds considero que em fan seguir aquest paradigma ja que soc molt entusiasta i mal·leable ja que tot el que faig m'agrada fent-lo sentint el que estic fent, per què ho estic fent, donant-li el valor que cada cosa es mereix, i pel que fa a mal·leable ho soc per què considero que de saber ser flexible en les situacions, et quedes en un estat de prova i de coneixement que pot ser no és el teu conegut, però que per aquest mateix motiu aprens unes altres.
M'encanta estar amb mi i amb els altres en constant aprenentatge, creixent tots junts, cadascun al seu ritme, i sense condicionar massa en el judici dels altres, considero que a cadascú li arriba el seu moment d'alliberació cap al camí de la felicitat.
Mai caminaria sola, per què soc qui soc gràcies a totes les persones que han compartit somriures, mirades, llàgrimes, emocions, sentiments i paraules.
M'agrada pensar que tota la gent a qui conec s'emporta una mica de mi i jo una mica d'ell/a, pensar que som una barreja de tots nosaltres, fosos en un mateix material que ens uneix, l'amor.
Laura
domingo, 13 de octubre de 2013
martes, 8 de octubre de 2013
lunes, 7 de octubre de 2013
¿ Quina és la teva imatge de didàctica de l'educació social ?
El primer que m'ha vingut al cap al pensar en una imatge didàctica de l'educació social ha sigut una comunitat d'aprenentatge plena de nens,tots treballant amb respecte, uns ajudant als altres. M'imagino una classe on es desenvolupen les diferents inteligències múltiples, i on tant professors com alumnats es senten comodes i van contents a l'escola.
Imagino que relaciono didàctica amb nens per què els cops que he escoltat parlar sobre didàctica era sobre jocs didàctics.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)
